L’escriptor Marc Twain, en una de les seves il·lustres frases, va dir que la raça humana tenia una arma vertaderament eficaç: la rialla. Ingredient que dispara el Grup de Teatre del Centre a un públic disposat a combatre amb el somriure. Sota el títol Taxi: dues millor que una, els de la faràndula Amateur d’Arenys de Munt, adapten l’obra del dramaturg britànic Ray Cooney Run for your wife presentant una peça divertida i entretinguda.
El protagonista John Smith, de professió taxista, porta una vida ordenada, simple i carregada de bones obres però amb una peculiaritat: practica la bigàmia, de forma encoberta. Un dia, però, intentant salvar una senyora de la 3a edat d’uns malfactors, rep un cop de la mateixa i ha de ser ingressat a l’hospital. Tot s’embolica quan els metges li donen l’alta i aquest inconscient i desconeixent l’horari apareix a la casa de la dona que no li pertoca. És en aquest moment quan tot es comença a embolicar. El desenvolupament de l’obra comença amb una mentida absurda, que en porta cap una altre de pitjor, fins arribar a una situació delirant entre tots els personatges que hi intervenen. Entre estrès i riallades els actors es veuen obligats a seguir un ritme d’enèsimes milles per hora, amb la finalitat que la batalla no decaigui en l’avorriment de l’absurd.
El protagonista John Smith, de professió taxista, porta una vida ordenada, simple i carregada de bones obres però amb una peculiaritat: practica la bigàmia, de forma encoberta. Un dia, però, intentant salvar una senyora de la 3a edat d’uns malfactors, rep un cop de la mateixa i ha de ser ingressat a l’hospital. Tot s’embolica quan els metges li donen l’alta i aquest inconscient i desconeixent l’horari apareix a la casa de la dona que no li pertoca. És en aquest moment quan tot es comença a embolicar. El desenvolupament de l’obra comença amb una mentida absurda, que en porta cap una altre de pitjor, fins arribar a una situació delirant entre tots els personatges que hi intervenen. Entre estrès i riallades els actors es veuen obligats a seguir un ritme d’enèsimes milles per hora, amb la finalitat que la batalla no decaigui en l’avorriment de l’absurd.
En un escenari, dividit en dues cases clarament diferenciades i vuit personatges clarament caracteritzats, es va donant color a una comèdia intel·ligent que a dia d’avui l’han gaudit més de 30 milions d’espectadors arreu del món. Com quan enriqueixes una pizza al teu gust, l’obra combina ingredients tant dispersos com l’enginy o l’empanament mental en personatges, clars, curiosos i graciosos molt ben interpretats per aquests actors Amateurs, per cert invitats el mes de juliol al Teatre Principal d’Arenys de Mar (només per a professionals).
Seguint les característiques de l’humor anglès el misteri estava garantit en tot moment. Els actors entraven pel pati de butaques, de manera que el públic sabia perfectament qui entraria en escena, fet que en comptes d’enderrocar la trama l’enrajolava encara més buscant l’imaginació de l’espectador perspicaç. Què passaria a continuació? Amb quina mentida arreglarien l’anterior?
Una obra carregada de sorpreses i sobretot de qualitat teatral que aconsegueix encisar al consumidor més novell i consolidar al més experimentat. Una obra on l’arma de guerra, és la pròpia de cadascú de nosaltres, la rialla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario