La Dansa com a model integrador

ELS LATIN KINGS FAN CLASSES DE DANSA

Mentre a la resta de l’Estat Espanyol els latin kings s’han convertit en una organització violenta i il·legal, a Barcelona han aconseguit establir-se com a una associació cultural més. Per tal d’ajudar a l’immigració, que com ells han trepitjat Barcelona, han establert de forma gratuïta classes de dansa per a totes aquelles persones que vulguin aprendre a ballar modern amb influències del Hip Hop, salsa, merengue, regueton, funky i dansa contemporània. L’associació anomenada Reyes y Reinas latinos de Catalunya, des de que es legalitzà al 2006, ha dut a terme moltíssimes activitats culturals amb la finalitat d’aportar el seu gra de sorra a la multiculturalitat catalana.
A més a més, el taller té com a objectiu formar un grup estable de dansa pel col·lectiu i així poder participar en concerts o en d’altres activitats culturals que se celebrin a la ciutat comptal.
A dia d’avui, tots els tallers proposats per aquesta associació i amb l’ajuda de Fedelatina ha aconseguit reunir més de 180 persones cada setmana.


De les notícies publicades el passat dimecres, no en vaig trobar cap que em cridés l’atenció, així que he anat esperant a que en sortís alguna de millor, i això que heu llegit n’han estat els resultats.

Cometas en el cielo

COMETAS EN EL CIELO

En honor a una vella tradició afgana titula d’aquesta manera el seu últim llibre de Khaled Hosseini. Amb veu autobiogràfica però també fictícia Hosseini narra el que podria ser la vida d’un Afgà, Amir.
La història se situa a principis dels 70 a Kabul. Amir és un noi de classe alta gràcies a l’herència del seu avi i la posició d’honor i poder del seu pare. La seva vida és perfecte, viu en una casa amb jardí i piscina i va a l’escola. Una visió un xic diferent a la que podriem tenir d’aquest país Asiàtic. Juntament amb ell viuen també dos criats, amics de la família. El petit, Hassan, d’ètnia diferent l’ha considerat tota la vida com el seu germà. Els problemes comencen quan se sent eclipsat per Hassan i comença a considerar que el seu pare no l’estima. De fet el seu pare el titlla contínuament de covard. Al 75 succeeix l’esdeveniment que canviarà per sempre la relació amb els criats.
Més endavant i com a conseqüència de l’invasió russa es veuen obligats a desplaçar-se als EEUU. Allà troba l’amor de la seva vida, una noia Afgana i filla d’un coronel.
Quant tot semblava anar bé rep una trucada. Un antic amic i assessor de la família li demana que torni a Afganistant, sota el pretext que “té la solució perquè torni a ser bo, perquè netegi la seva consciència”. Ell accepta.

Cometas en el cielo posa de manifest la misèria del cor humà i també la seva grandesa. No us puc explicar més perquè seria desevelar la infinitat de secrets i de riquesa que envolta aquesta lectura. Sincerament és un llibre que enganxa.

La Pel·lícula.
Sota la direcció de Marc Forster neix la pel·lícula, actualment en poques cartelleres. Per desgràcia no és tan rica com el llibre però si molt fidel.Hi ha molts trams que no s’entendrien sense prèvia lectura, però a la vegada té quelcom molt positiu i és que fuig de l’espectacularitat tant típica dels EEUU. És un drama però que et fa plorar per circumstàncies que poden ser reals i que són més pròpies del pensament humà que de la realitat d’una guerra.

Recomano per sobre de tot el llibre. Realment quan llegeixes la primera línia, ja no pots parar.

En aquest link podeu trobar el trailer de la pel·lícula. Emociona per si sola.

http://www.youtube.com/watch?v=8IDO18mVqPo

Bollywood

El Bollywood s'està convertint en un fenomen de masses cada vegada més potent a occident. Però què és ben bé? Si agafem la definició principal, són totes aquelles pel·lícules creades per la infústria Índia de Mumbai. Hem de tenir en compte, però que el cinema d'allà no té res a veure amb el nostre, tot i ser una imitació a la índia del de hollywood. Les pel·lícules duren més de tres hores i el públic interrelaciona amb elles, és a dir crida, aplaudeix i fins i tot balla. El bollywood incorpora molta part de musical és per això que s'ha convertit en un mixt de danses completament diferent. Per una banda trobem les tradicionals del seu país d'origen com ara el Bhangra ( dansa de celebració de la primavera) o el Kharat ( dansa mim), o danses més de caràcter occidental com el jazz, el hip hop, el funky, el clàssic o fins i tot els passos de Travolta a Grease o Pulp Fiction.

Diuen que el bollywood serveix per perdre tensió, per passar-ho bé, que és una dansa divertida, per compartir.

Per comprovar-ho em vaig apuntar a una classe de bollywood impartida pel protagonista del The Bollywood Show, Deepak Rawat. L'experiència fou positiva perquè mai havia realitzat un tipus de dansa així, però personalment no em va agradar potser perquè no vaig aconseguir captar el missatge que era passar-ho bé amb passos un tant diferents als que aquí tenim assumits i que fins i tot en algun moment s'aporoximen al ridícul.

Aqui us deixo amb algunes fotos i un vídeo on apareix la coreografia que vam aprendre. us deixo el link del you tube perquè no el sé posar aqui:

http://www.youtube.com/watch?v=MiB_twmh_Ek El títol és Say shava shava

Desfilada solidària per Ared

Ahir per la tarda es va celebrar la XXVI desfilada solidària de la fundació per a la reinserció de les dones, Ared. Es tracta d'una fundació que té com a objectiu principal reinsertar en la societat aquelles dones procedents de règims penitenciaris i de serveis socials instruint-les en activitats com ara el disseny de moda, la cuina o l'artesania.

Tots els participants d'aquesta celebració ho van fer sense ànim de lucre, començant per l'escola Teresiana de Barcelona, qui va cedir l'espai, la model Judit Mascó i la periodista Sílvia Tarragona, les quals van presentar l'acte i les models (opitions by Francina) i els nens de l'escola i alguns fills d'aquestes dones tutelades per l'estat.

Els vesitits que es van lluir eren força agosarats i a la vegada elegants. Cal destacar, però els quatre vestits estrella els quals eren pintats a mà per elles.

Crec personalment que el missatge es força entenedor, tal com va anunciar la presidenta de la fundació María Teresa Rodríguez García, "l'objectiu és sensibilitzar a les institucions i al conjunt de la societat sobre la realitat de l'exclusió social", a més a més d'ajudar a la dona a seguir endavant.

Des de la meva perspectiva aquestes activitats socials-culturals resulten molt beneficiones, especialment a nivell cultural i solidari, a la vegada que plantejen problemes socials dels quals potser no en som tan conscients.

Aquí us deixo el link per si voleu més informació:

http://www.fundacioared.org/

Benvinguts

Benviguts tots al meu blog.

La veritat és que mai m'havia plantejat escriure un blog i no sé tampoc ben bé com funciona, així que m'hauré d'anar familiaritzant xD.

M'agraderia enfocar els meus escrits a les meves principals passions que són la dansa i el teatre, sense deixar de banda el cinema, la música i la resta d'arts que no són escèniques.

He elegit aquest títol perquè des de la meva perspectiva considero que per poder gaudir ballant i actuant cal alliberar-se de tot el pes que pot comportar la vida diaria i deixar-se portar pel sentiment i fins i tot per aquest nen que tots portem dins.

La meva premisa fonamental és que el límit de l'expressió és la vergonya.

Espero que el que vagi publicant sigui del vostre interès i us animi a participar de les activitats que proposo o fins i tot a entrar en el món de la "farandula".

Benvinguts i ànims!!