Explicar una realitat amb passos

Riure, saltar, plorar, sentir ballar, cantar, reaccionar.No tothom reacciona de la mateixa manera davant d’un fet o esdeveniment i aquesta és la proposta del coreògraf Miquel García en la presentació del seu espectacle: Reaccions.

En un escenari buit i de decoració simple 2 ballarins i el mateix creador pintaven la foscor d’emocions contraposades amb traçades de colors dolços i alegres però també melancoliosos. Aquest jove coreògraf nascut a Arenys de Mar amb una trajectòria envejable que passa per l’Institut del Teatre i segueix a la prestigiosa acadèmia Belga Maurice Bejart va aconseguir emocionar un públic poc acostumat a les peces no convencionals. Acompanyat de dues ballarines de la mateixa procedència i una d’elles companya del Conservatori Superior de Dansa català, va presentar el seu primer espectacle mestis de la puresa instintiva més terrenal, el somni i l’expectació.
Partint d’un esdeveniment desconegut pel públic fins al final de la representació, el jove ballarí va tenyir de tècnica contemporània amb tocs clàssics un espectacle que prenia la seva riquesa amb la incorporació de la dramatúrgia i el suport audiovisual. Les notes d’un violí i d’un piano foren les que s’encarregren finalment de donar aquest toc lagrimogen al pati de butaques.

Es tracta d’una peça que no només no deixa indiferent a ningú sinó que també invita a la reflexió i fins i tot a l’identificació i coneixement d’un mateix. Una obra especialment recomenada a tots aquells que esperen de la dansa un canvi cap a la innovació i proximitat, quelcom no convencional.