LA CULTURA NIPONA A L’OCCIDENTALITAT CONTEMPORÀNIA

Des de les profunditats de l’ànima japonesa arriba a Mataró, coincidint amb la celebració del dia Internacional de la Dansa, la nova aposta de Ramón Oller amb la seva companyia Metros. Madamma Butterfly s’ha convertit en la peça més estètica que ha presentat el coreògraf fins a dia d’avui. Són llums, colors, estampats orientals i moviments molt caracteritzats, que representats en una escenografia nipona i amb notes a mig camí de l’opera i la tradició oriental, marquen la trajectòria d’uns personatges que aconsegueixen envoltar al púbic d’una boira expectant, d’unes sensacions emotives.
Recordant el tant conegut Golum del Senyor dels Anells, i com si de les entranyes més vicerals de la terra neixés, la narradora, amb moviments profunds i flexionats és l’encarregada de presentar els tres actes de la història, aportant una vessant còmica al drama amorós del francès Pierre Loti. I és que el somni americà de Pinkerton traspassa fronteres i oceans fins a trobar-se a Nagsaki, on per fer honor al seu poder i als seus baixos instints, compra una casa i pren com a esposa una Gueixa de només 15 anys, Cio-Cio-San. Felicitat i amor representada en un escenari Nipó amb detalls americans, com una foto de Marilyn Monroe, aporten l’ambient a una dansa de contacte, de sals, de cames i de puntes. Una escena espectacular que desapareix en la foscor i soletat més profunda d’una enamorada. I és que ell l’estima tant, que després de fer-la seva, marxa als Estats Units d’on no tornarà fins al cap de tres anys casat i amb la intenció d’emportar-se el fruit del seu amor. Ella, desolada i emboirada per la crueltat que la narradora transmet a la seva desgraciada consiència, decideix que li entreguin; després es treu la vida amb el mateix ganivet amb que ho va fer els seu pare, arruinat. Un argument línial en el que cada personatge troba el seu espai a partir de la caracterització que li correspon.
Els Americans, són rectes i estirats de manera que posen en relleu els seus personatges a partir de moviments secs i llargs, motiu amb el que Oller, aprofita per parodiar la cultura militar nord americana. Per donar el contra peu, les Gueixes són personatges més armònics i més terrenals. Els seus moviments són suaus, dolços i molt expressius, treballen a un nivell més baix, sinó fos per la diferència de personalitats ens recordarien al tant conegut Pantalone i fins i tot a la bruixa de Comedia dell Arte.
Una obra envoltada de passió, sentiment i recomenada tant per a tots aquells disposats a gaudir d’una peça coneguda, basada en la dansa neoclàssica i contemporània de la companyia Metros. Una obra que realment, no deixa indiferent a ningú per la seva qualitat i la seva posada en escena.